Mostrando entradas con la etiqueta 4.d.. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta 4.d.. Mostrar todas las entradas

jueves, 14 de junio de 2012

Què ha de passar perquè la mestra aprengui? I perquè jo aprengui?


Tota educadora, en primer lloc, ha de tenir ganes d’aprendre durant tota la seva vida professional, és a dir, gaudir del dia a dia amb els infants, aprendre d’ells i, a més, ganes de formar-se de manera continua de diferents models educatius, temàtiques relacionades amb l’educació...
Una educadora ha de ser coherent i conscient que tota la formació i coneixements que ella tingui seran transmesos als infants amb aprenentatges molts significatius.

El que ha de passar perquè jo continuí aprenent és que segueixi amb aquestes ganes de treballar amb els infants, aquestes ganes de conèixer de com puc ensenyar als infants a aprendre, a saber com tractar els infants depenent de les seves necessitats, aprendre a tot el que pugui transmetre als infants. Vull aprendre a ser una model com educadora, i sé que les ganes no em falten. Sempre he volgut ser mestra d’educació infantil, és un dels meus somnis des de ben petitona, i de moment el duc endavant.

Com sempre m’han dit, les educadores i tota la gent que treballa amb infants han de tenir vocació i ganes d’aprendre sempre, de manera continua.  

miércoles, 13 de junio de 2012

La carabassa a la tardor


La bona pràctica que he triat ha estat la de “descobrint la carabassa”, perquè pens que és un recurs molt afavoridor per poder treballar les seves característiques físiques (mides, formes, colors, textures, pes, volum...). 

Aquesta pràctica es treballa amb els nadons, però el material es pot utilitzar a totes les edats. L’espai més adequat que jo trob per fer aquesta activitat és a l’aula, pels més nadons al terra, però si l’adaptem pels infants més grans, podríem fer experimentacions damunt les taules. El moment més adequat per començar l’activitat és quan els infants han berenat i descansat una mica, si es tracta dels infants més grans, ho faria abans d’anar al pati.

Amb les carabasses podem crear moltes activitats com pugui ser la motricitat fina i gruixada, l’experimentació, les matemàtiques, el descobriment, l’expressió plàstica, entre d’altres. Per tant, totes aquestes activitats promouen diferents tipus d’aprenentatge. Els objectius que podríem treballar són: observar i explorar de forma activa diferents estímuls sensorials i el propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant interès pel seu coneixement, formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions i fets significatius, iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de situacions significatives, utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència...

En aquesta activitat es treballa fonamentalment l’àrea de coneixement de l’entorn, encara que també l’àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal i l’àrea de llenguatge: comunicació i representació.

Alguns dels dubtes i/o interrogants que poden sorgir a l’hora de treballar per experimentacions poden ser si aquestes activitats tenen el seu valor educatiu, no estar d’acord en treballar en material comestible... Diria que si la pràctica surt de manera satisfactòria, tant el centre com l’educadora hauria d’estar-ne. Ja que pot ser una activitat que sigui molt profitosa per els aprenentatges dels infants.  

Les experimentacions amb material natural solen ser molt gratificants tant pels infants, educadores i centre. En el centre on vaig fer les practiques cada setmana feien una experimentació amb materials naturals.

Crec que aquesta pràctica no té contres, tot són avantatges. El material natural és econòmic, el trobam en el nostre dia a dia i pot servir com eina de la creativitat i del joc de l’infant. Aquests materials produeixen gran varietat de sensacions i són rics en quant a la manipulació.

La circular que podria escriure a les famílies per explicar les activitats d’experimentacions, seria:

Benvolgudes famílies,
M’agradaria comunicar-vos que des del centre hem pensat treballar a través de les experimentacions de material natural. Alguns de vosaltres pensareu “I és educatiu treballar d’aquesta manera?”, doncs sí. Treballar amb materials de l’entorn ens ofereix treballar diversitats de qualitats, ajuda a despertar el pensament científic, creix la curiositat i les ganes d’aprendre, entre d’altres.
Vos demanaria un vot de confiança amb les educadores dels vostres fills i filles.
Moltes gràcies,
Atentament les educadores.

A continuació vos adjunt un gràfic que hem creat on hi ha alguns dels aspectes bàsics que ha de tenir una bona pràctica:


jueves, 22 de marzo de 2012

Una jornada a l'escoleta


A l’escoleta on vaig fer pràctiques la jornada començava a les 8h del mati. Preparàvem l’activitat que havíem de dur a terme després de fer el ritual d’entrada. Quan els infants arribaven a les 9h fèiem el ritual d’entrada que consistia en cantar la cançó del bon dia, miràvem qui ha vingut i quin temps fa. A continuació fèiem l’activitat preparada com per exemple les experimentacions, el protagonista... Després de fer l’activitat recollíem, ens rentàvem les mans i ens preparàvem per berenar. Cada infant anava a la seva casella i agafava el seu berenar. Quan acabaven tornaven anar al bany a fer un pixo i a rentar-se les mans i la cara, quan tots els infants havien acabat sortíem al pati. Una vegada acabat el pati, entravem i cada infant es seia al seu lloc i escoltàvem una cançó de relaxació, bevien aigua i ens preparàvem per fer els hàbits d’higiene (rentar-se mans,cara, fer pixo, pentinar-se...). A continuació, quan estaven tots llestos, ens asseiem a l’estora i contàvem un conte, fèiem les onomatopeies,... Mentre algunes famílies venien a cercar els infants que se’n anaven cap a casa, la resta d’infants que encara no havien vingut a cercar-los els passàvem a l’aula del costat i amb els infants que quedaven a dinar ens dirigíem cap al menjador i els preparàvem per dinar. Quan acabaven els acompanyàvem al banys i els dúiem a l’aula de dormir.  
 
Les professionals de cada aula a cada reunió organitzaven la programació de la setmana seguint els objectius i continguts del currículum d’educació infantil i, també els criteris d’avaluació de cada activitat. 

L’organització de coordinar horaris s’encarregava la secretària del centre, en canvi l’organització de la distribució de les aules ho feia cada tutora d’aula. Al centre hi havia una +1 per cada dues aules, i si sorgia un problema ho solucionaven entre la tutora i la +1.

Els infants interactuaven contínuament amb els companys i treballen de manera cooperativa les tasques grupals. També interactuaven durant tot el dia amb la mestra, demanant ajuda, contant anècdotes...

La participació de les famílies era una activitat molt present com per exemple demanant material, durant la setmana del protagonista, organitzant sortides familiars, xerrades...

Al centre tenien un pla d’acollida, però no el vaig veure aplicar. Aquest pla consistia en adaptar l’horari a les necessitats de l’infant, començant l’escoleta de manera pausada durant una hora, i a poc a poc anant allargant l’horari.