Què ha de passar perquè la mestra aprengui? I perquè jo aprengui?

Tota educadora, en primer lloc, ha de tenir ganes d’aprendre durant tota la seva vida professional, és a dir, gaudir del dia a dia amb els infants, aprendre d’ells i, a més, ganes de formar-se de manera continua de diferents models educatius, temàtiques relacionades amb l’educació...

Una educadora ha de ser coherent i conscient que tota la formació i coneixements que ella tingui seran transmesos als infants amb aprenentatges molts significatius.

El que ha de passar perquè jo continuí aprenent és que segueixi amb aquestes ganes de treballar amb els infants, aquestes ganes de conèixer de com puc ensenyar als infants a aprendre, a saber com tractar els infants depenent de les seves necessitats, aprendre a tot el que pugui transmetre als infants. Vull aprendre a ser una model com educadora, i sé que les ganes no em falten. Sempre he volgut ser mestra d’educació infantil, és un dels meus somnis des de ben petitona, i de moment el duc endavant.

Com sempre m’han dit, les educadores i tota la gent que treballa amb infants han de tenir vocació i ganes d’aprendre sempre, de manera continua.  

La carabassa a la tardor

La bona pràctica que he triat ha estat la de “descobrint la carabassa”, perquè pens que és un recurs molt afavoridor per poder treballar les seves característiques físiques (mides, formes, colors, textures, pes, volum...). 

Aquesta pràctica es treballa amb els nadons, però el material es pot utilitzar a totes les edats. L’espai més adequat que jo trob per fer aquesta activitat és a l’aula, pels més nadons al terra, però si l’adaptem pels infants més grans, podríem fer experimentacions damunt les taules. El moment més adequat per començar l’activitat és quan els infants han berenat i descansat una mica, si es tracta dels infants més grans, ho faria abans d’anar al pati.

Amb les carabasses podem crear moltes activitats com pugui ser la motricitat fina i gruixada, l’experimentació, les matemàtiques, el descobriment, l’expressió plàstica, entre d’altres. Per tant, totes aquestes activitats promouen diferents tipus d’aprenentatge. Els objectius que podríem treballar són: observar i explorar de forma activa diferents estímuls sensorials i el propi entorn i identificar-ne els principals elements mostrant interès pel seu coneixement, formulant preguntes i generant interpretacions sobre algunes situacions i fets significatius, iniciar-se en les habilitats matemàtiques i en el seu llenguatge a partir de situacions significatives, utilitzar la llengua com a instrument de comunicació, de representació, aprenentatge, plaer i expressió, i valorar la llengua oral com un mitjà de relació amb els altres i de regulació de la convivència...

En aquesta activitat es treballa fonamentalment l’àrea de coneixement de l’entorn, encara que també l’àrea de coneixement de si mateix i autonomia personal i l’àrea de llenguatge: comunicació i representació.

Alguns dels dubtes i/o interrogants que poden sorgir a l’hora de treballar per experimentacions poden ser si aquestes activitats tenen el seu valor educatiu, no estar d’acord en treballar en material comestible... Diria que si la pràctica surt de manera satisfactòria, tant el centre com l’educadora hauria d’estar-ne. Ja que pot ser una activitat que sigui molt profitosa per els aprenentatges dels infants.  

Les experimentacions amb material natural solen ser molt gratificants tant pels infants, educadores i centre. En el centre on vaig fer les practiques cada setmana feien una experimentació amb materials naturals.

Crec que aquesta pràctica no té contres, tot són avantatges. El material natural és econòmic, el trobam en el nostre dia a dia i pot servir com eina de la creativitat i del joc de l’infant. Aquests materials produeixen gran varietat de sensacions i són rics en quant a la manipulació.

La circular que podria escriure a les famílies per explicar les activitats d’experimentacions, seria:

Benvolgudes famílies, M’agradaria comunicar-vos que des del centre hem pensat treballar a través de les experimentacions de material natural. Alguns de vosaltres pensareu “I és educatiu treballar d’aquesta manera?”, doncs sí. Treballar amb materials de l’entorn ens ofereix treballar diversitats de qualitats, ajuda a despertar el pensament científic, creix la curiositat i les ganes d’aprendre, entre d’altres. Vos demanaria un vot de confiança amb les educadores dels vostres fills i filles. Moltes gràcies, Atentament les educadores.

A continuació vos adjunt un gràfic que hem creat on hi ha alguns dels aspectes bàsics que ha de tenir una bona pràctica:

Identificar bones pràctiques de centre i d'aula

Una de les bones pràctiques que feia el centre on vaig fer les pràctiques és la coordinació que hi havia entre les mestres del mateix nivell d’edat. 

Cada equip de nivell es reunien setmanalment per poder organitzar i desenvolupar els ensenyaments del seu propi nivell. Conjuntament creaven les activitats de la setmana vinent, com fer les experimentacions, com organitzaven les excursions, el final de curs...

Nosaltres, les practicants, varem poder assistir a cada una de les reunions que varen dur a terme durant el nostre moment de pràctiques. Fins i tot, varem poder assistir a claustres on hi participa tot l’equip docent.

Un fet que em cridava molt l’atenció és l’assistència de la directora del centre a les reunions de nivell, era una més.

Una de les bones pràctiques de l’aula on vaig estar durant el temps de les pràctiques és l’activitat de l’hort. A un costat del pati tenien una pastera que va crear el pare d’un infant, i tenien sembrat diferents tipus de plantes, quan jo hi era tenien maduixes, i cada dia anàvem a veure com creixien. Una activitat que vaig dur a terme dins la meva programació didàctica fa ser trasplantar plantes a diferents testos més grans i així tenir-los a l’aula i al pati.

Cada infant va dur una planta de casa seva i el dia de l’activitat varem regar l’hortet, i varem sembrar les plantes al seu lloc.