Valoració de l'assignatura

Com valor a una assignatura? Sempre l'havia valorada de manera positiva o negativa, però en aquesta assignatura he pogut veure el canvi des del començament fins ara, l'acabament d'una assignatura que m'ha aportat moltes coses.

Primer vull comentar que a principi de curs, de l'assignatura, no sabia com dur-la endavant, una companya i jo varem decidir matricular-nos, ja que tenim les pràctiques convalidades i clar a part de fer totes les assignatures de segon ens havíem matriculat a una assignatura que havíem de fer un bloc. Però com és fa el bloc? Com hem d'etiquetar les competències? Però com ho hem d'enllaçar perquè puguin veure el nostre bloc? Ens demanàvem mil preguntes, no coneixíem a ningú pràcticament i no sabíem com sortir-ne. 

Però, poc a poc, ens hem sabut elaborar el nostre propi bloc, qui ho diria que tenc un bloc! Doncs si, i gràcies aquesta assignatura he pogut reflexionar sobre moltes preguntes que mai m'havia anat a qüestionar-me. Som conscient que la meva involucració a l'assignatura ha estat molt bona a l'hora de venir a classe, fer les activitats, però penjar-ho al bloc... m'ha costat! Mai m'havia passat anar tan endarrerida amb una assignatura, però aquest semestre m'ha estat molt gran, massa càrrega de feina... Però, així i tot, m'ha servit moltíssim poder fer aquesta assignatura perquè m'agradat poder compartir moments amb les companyes, compartir les diferents activitats que feien a les escoletes, els projectes de millora, les bones pràctiques de cada centre... I de tots aquests coneixements he agafat bones idees per poder dur-ho endavant en el meu futur professional.

Pel que fa a les mestres, molt bé, s'han preparat molt les classes perquè fossin més dinàmiques i bones de dur, i la veritat és que ho han estat, però sincerament, pens que una mica de base teòrica no m’hagués anat gens malament, perquè algunes vegades m'he trobat perduda i no sabia com seguir endavant. 

Però, pel que fa en general, pens que és una assignatura molt ben plantejada, gràcies per ensenyar-me a reflexionar sobre les meves actuacions i a crear el bloc! :D

Què ha de passar perquè la mestra aprengui? I perquè jo aprengui?

Tota educadora, en primer lloc, ha de tenir ganes d’aprendre durant tota la seva vida professional, és a dir, gaudir del dia a dia amb els infants, aprendre d’ells i, a més, ganes de formar-se de manera continua de diferents models educatius, temàtiques relacionades amb l’educació...

Una educadora ha de ser coherent i conscient que tota la formació i coneixements que ella tingui seran transmesos als infants amb aprenentatges molts significatius.

El que ha de passar perquè jo continuí aprenent és que segueixi amb aquestes ganes de treballar amb els infants, aquestes ganes de conèixer de com puc ensenyar als infants a aprendre, a saber com tractar els infants depenent de les seves necessitats, aprendre a tot el que pugui transmetre als infants. Vull aprendre a ser una model com educadora, i sé que les ganes no em falten. Sempre he volgut ser mestra d’educació infantil, és un dels meus somnis des de ben petitona, i de moment el duc endavant.

Com sempre m’han dit, les educadores i tota la gent que treballa amb infants han de tenir vocació i ganes d’aprendre sempre, de manera continua.  

Conclusions dels plans de millora

Sobre les exposicions de l’itinerari A, podem agrupar els projectes de millora per temàtiques. Dels diferents temes varem parlar de varis projectes, encara que jo em basaré a fer una reflexió personal sobre els projectes per temàtiques.  

1.      Relació escola - família

En aquests projectes han creat una guia per potenciar que la mestra pugui parlar amb propietat i no falti al respecte a les famílies. Aquesta guia hem sembla molt útil per tots aquests professionals que fan les activitats de les escoles per fer alguna cosa, i no saben donar explicacions de perquè es fan. Els plafons són un instrument grandiós en el món de l’educació, hi podem reflectir tants d’aprenentatges i coneixements dels infants que les famílies desconeixen... També han fet qüestionaris, cançoners, espais de trobades i reunions que totes aquestes activitats fomenten la relació entre l’escola, l’espai on l’infant es passa una gran quantitat d’hores, i les famílies.

2.       Pati

Els projectes d’aquest tema han millorat el funcionament i l’organització del pati de l’escola. Han afegit materials naturals com quotidià com els trons, tubs de PVC, hamaques, neumàtics, teles, mòbils, racons, rocòdroms... Aquest projecte és molt bona idea, però l’únic inconvenient són els recursos econòmics de les escoles, que cada vegada són més baixos. Però seria ideal que les escoles poguessin gaudir d’un pati amb tanta diversitat de material no estructurat i poder potenciar la imaginació i els jocs dels infants.

3.       Senyora poesia

Aquest projecte hem va cridar molt l’atenció, el trob fantàstic. És un projecte ideal per introduir les onomatopeies, endevinalles, expressions amb titelles, poesies, dites... També afavoreix per iniciar el llenguatge popular i cultural, el corporal, la memòria entre moltes altres aprenentatges.

4.       Materials naturals

El projecte de millora que han creat el proposaria a moltes escoles on utilitzen material comercial, on quasi tot és plàstic i material estructurat, que no potencia la imaginació dels infants.

S’han creat un laboratori de construccions amb material no estructurat, un plafó sensorial per infants de 0 a 1 per treballar el tacte i altres activitats per treballar l’olfacte, l’oïda, el gust és una mica difícil per temes de al·lèrgies, però seria molt profitós també poder-lo dur a terme. També s’han creat joguines amb materials reciclats per evitar el material de plàstic.

5.       Blogs

El projecte dels blogs s’ha basat més amb la formació de les docents, però l’objectiu és que quan les educadores sàpiguen utilitzar-lo puguin apropar-se a les famílies i obrir-se a la societat a través de la xarxa.

6.       Psicomotricitat

Aquests projectes s’han basat a millorar les sessions de psicomotricitat, organitzant bé l’estructura de la sessió, creant un plafó de normes, capses pels calcetins, creant espais d’intimitat per els infants, adaptant la situació pels nadons...

La psicomotricitat a moltes escoles de 0 a 3 anys es un moment de joc lliure, sense cap objectiu a seguir. Així que aquest projecte podria ser útil a molts de centres per poder donar a conèixer que la psicomotricitat és molt més que un joc.

Pel que fa a les exposicions de l’itinerari B, puc dir, una vegada acabada la recerca i posar en comú els nostres coneixements, que ja sé que és un projecte de millora, una bona pràctica, una innovació, un canvi i l’avaluació que es duu a terme. D’aquesta manera hem pogut relacionar les pràctiques, els projectes de millora que han creat les nostres companyes, i la teoria.

Més plans de millora de l'etapa 0-3

Continuant la meva recerca de plans de millora de l’etapa 0-3 he trobat un altre projecte que tracta “el traspàs de l’etapa 0-3 a 3-6 anys”. Aquest projecte és per ajudar als infants i a les seves famílies a l’adaptació del nou centre escolar de l’infant. El projecte consta de la justificació, objectius a seguir i una sèrie de propostes d’activitats per dur a terme amb els infants durant el fi de curs l’etapa dels tres anys.

Duen a la pràctica activitats com una berenada a l’escola, la visita de l’escola, un mural amb fotografies per sabre on aniran cada un dels infants, a les diferents escoles, i trobades entre l’escoleta i l’escola.

En tots els plans de millora que he trobat no hi ha l’avaluació, i aquest és un dels aspectes més importants alhora d’analitzar un projecte. Hi ha diferències entre els tres plans de millora que he trobat perquè en alguns no hi ha els objectius ben definits, encara que estan proposats i per això es crea el pla de millora.

El meu contracte d'aprenentatge

Quan vaig elaborar el meu contracte d’aprenentatge no sabia, no havia reflexionat, que tenia tants de punts forts dins les competències. Al llarg d’aquesta assignatura m’he pogut adonar que n’hi ha moltes que les utilitz sense fer-ne una reflexió i no ser conscient.

Al Cicle Formatiu de Grau Superior d’Educació Infantil vaig aprendre moltíssim sobre l’ensenyament dels infants. Hem va servir com ha base del meu aprenentatge, on vaig començar a treballar les competències, he de dir que les pràctiques també hem varen ajudar moltíssim i, fins i tot, al treballar a una escoleta 0-3 també. M’ha servit perquè podia relacionar coneixement teòrics amb els pràctics.  Els meus dubtes encara no els he pogut resoldre, ja que van encaminats a uns moments on encara no he arribat, com assignatures que em falten cursar i les pràctiques de 3-6.  

Però esper que al llarg de la meva formació professional pugui resoldre tots aquests dubtes i poder complir tot el meu contracte d’aprenentatge.